Els alumnes han comentat:
Sincerament, si a mi em passara alguna cosa així, mai més tornaria a eixir al carrer, em donaria molta por. A l’institut s’ha d’anar a estudiar i si et passen coses d’aquest tipus, està clar que estudiar és l’últim que vols fer. Per això la millor opció és demanar ajuda als pares, amics, a qualsevol persona que et puga ajudar i que no et traïsca. El llibre m’ha paregut molt realista, perquè l’assetjament escolar és una problemàtica que està molt de moda últimament, per exemple, el cas d'Amanda Todd, que quasi va ser el mateix.
L’única cosa irreal del llibre i que no m’ha paregut molt normal és la repetició del poema de la mosca contínuament, està clar que no sempre hi ha una mosca que viatja per tot arreu molestant la Isona. Però així i tot, li he trobat alguna relació amb la realitat. Jo pense que en veritat la mosca és la teua consciència que et persegueix durant molt de temps i fa que et sentes culpable del que has fet. En la meua opinió, hi hauria d’obrir els ulls a les persones que es senten així perquè la seua vida val molt més que tot això, i que no arriben a l’extrem del suïcidi.
Carla M. (4t ESO B)
Sincerament, si a mi em passara alguna cosa així, mai més tornaria a eixir al carrer, em donaria molta por. A l’institut s’ha d’anar a estudiar i si et passen coses d’aquest tipus, està clar que estudiar és l’últim que vols fer. Per això la millor opció és demanar ajuda als pares, amics, a qualsevol persona que et puga ajudar i que no et traïsca. El llibre m’ha paregut molt realista, perquè l’assetjament escolar és una problemàtica que està molt de moda últimament, per exemple, el cas d'Amanda Todd, que quasi va ser el mateix.
L’única cosa irreal del llibre i que no m’ha paregut molt normal és la repetició del poema de la mosca contínuament, està clar que no sempre hi ha una mosca que viatja per tot arreu molestant la Isona. Però així i tot, li he trobat alguna relació amb la realitat. Jo pense que en veritat la mosca és la teua consciència que et persegueix durant molt de temps i fa que et sentes culpable del que has fet. En la meua opinió, hi hauria d’obrir els ulls a les persones que es senten així perquè la seua vida val molt més que tot això, i que no arriben a l’extrem del suïcidi.
Carla M. (4t ESO B)
Jo crec que el llibre presenta alguns fets un poc exagerats, com això del primer dia d'Isona al nou institut, quan l'anomenen “pallassa” per moure les mans, però hi ha altres fets que sí que són realistes. Crec que la novel·la és una història que ens fa obrir els ulls i veure que hi ha gent que passa per coses així. Quan una persona és assetjada, potser que jo no em burle d'ella però sí que ho comente i me'n ric, no ajude a eixa persona. Sol passar que no t’adones de com ho està passant eixa persona fins que et passa a tu. Ha de ser terrorífic venir a l’institut amb por tots els dies, sense ganes de venir ací. La novel·la és realista ja que hi ha molta gent que sofreix l’assetjament. El drama, que haja de morir una persona, dóna més pena i més entusiasme a la història.
Maria C. (4t ESO B)
Maria C. (4t ESO B)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada