Font: New York Times(www.nytimes.com)
Crisi,
quina crisi?
El nostre
sistema econòmic mesura les crisis exclusivament com la manca de
creixement o el que s’anomena recessió, caracteritzada pel declivi
de l’activitat, l’augment de la desocupació i la reducció dels
beneficis. Davant la crisi, tots els esforços es dirigeixen en
exclusiva a superar-la, per sobre de qualsevol altre, tot i que les
crisis que patim són moltes. Algunes, que tenen caràcter
permanent, i de les quals a penes es parla, són: la crisi
energètica, la crisi ecològica, la crisi humanitària i la crisi
emocional.
Hipoteques
escombraries
El
detonant de la crisi van ser les famoses “hipoteques
escombraries” que van posar de manifest que gran part del sistema
financer mundial estava contaminat de productes financers que tenien
una fiabilitat i un suport del capital més que qüestionables.
D’aquesta manera, es produeixen constants fallides de bancs i
s’instal·la una desconfiança absoluta entre ells que fa que
anul·lin qualsevol tipus de crèdit. Això produeix la pràctica
paralització de l’economia de mercat, sostinguda bàsicament pel
crèdit.
Les
arrels profundes de la crisi…
…s’han
de buscar en el mateix sistema capitalista, que es basa en el
principi que totes les necessitats i productes s’obtenen amb diners
a través del mercat. Les persones sense capital, la immensa majoria
–es calcula que a Espanya hi ha 1.400 persones que controlen el 85%
de la riquesa–, ofereixen la seva força de treball i així poden
aconseguir els diners per cobrir les seves necessitats i comprar el
que puguin i vulguin. Els qui no tenen feina o els qui en tenen una
de precària, mentre no estiguin assistits per institucions o ONG, es
veuen exclosos i no poden accedir als béns de consum. Les crisis
sorgeixen del fet que es produeixen més béns de consum, amb menys
força de treball pel desenvolupament de la tecnologia, dels que es
poden consumir, en una dinàmica de creixement constant que el mateix
sistema imposa. Davant la capacitat més gran de producció i la
pèrdua del poder adquisitiu dels treballadors/es, aquests darrers
s’han d’endeutar a través del crèdit, fins al moment que no
poden respondre al deute contret i el consum s’atura en sec, la
qual cosa fa que la crisi s’aguditzi. Paral·lelament, hi ha altres
crisis, com ara la creixent escassetat de recursos i els greus
problemes mediambientals.
La
crisi es planteja com a cíclica en aquest sistema, tot i que
realment es perpetua perquè està construït sobre una fal·làcia
que és el creixement sense fi del consum que és extensible a tots.
Un creixement impossible pels límits físics dels recursos, així
com per les conseqüències demostrades que té sobre la naturalesa
aquesta ànsia generada de consum sense límit: la manifestació més
evident és l’indiscutible fenomen del canvi climàtic i el “zenit”
dels recursos energètics com el petroli. Així mateix, aquest
sistema és el que assumeix i imposa com a única realitat la que
deixa fora de la riquesa generada tres quartes parts de la humanitat,
tot i que no dubta a explotar-la i a aprofitar-se d’ella i de tots
els recursos de la terra que habita a canvi de pobresa, misèria,
violència, exclusió i d’arrabassar-los tota la dignitat.
ANÀLISI
TEXTUAL
1. Digues
quin és el tema del text. Tracta de sintetitzar-lo mitjançant una
nominalització.
2 Assenyala
a quina tipologia textual pertany el text, justifica la resposta.
EXPRESSIÓ
ESCRITA
3. Redacteu
un text sobre el tema, talment a la pregunta de reflexió crítica
que us demanaran a la prova PAU. Recordeu que a l'examen us demanaran
una extensió aproximada de 150 paraules i que cada falta
d'ortografia descomptarà -0'5. La redacció pot respondre a la
qüestió següent: Com vivim
els efectes de la crisi? Els heu notat a casa i en el vostre entorn?
Podeu donar exemples que conegueu.
Text i activitats adaptades de l'original: Global Express, una publicació de www.intermonoxfam.org:
http://www.kaidara.org/upload/223/GE_Crisi_activitats_CAT.pdf
http://www.kaidara.org/upload/223/GE_Crisi_activitats_CAT.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada